Aquesta web és part de:
La web de Torrelles de Llobregat


 
Enllaç amb tots el videos de Torrelles al  

Enllaç amb galeries de fotos de Torrelles a la web municipal

 

Història
(Algunes son d'en Jordi Casas)

 

 

 

Poema d'en Joaquim Travesset

Al comentar-li al amic Jordi Casas que estava buscant material de qualitat relacionat amb Torrelles, em va dir que coneixia una persona que havia descrit en els seus versos moltes de les coses meravelloses que té el nostre poble. Uns dies després em va portar un llibre de poemes d'en Joaquim Travesset. En la seva forma d'escriure es reflexa el gran amor que sent per la terra i les persones, quelcom que avui en dia no es fàcil de trobar.

    

ODA A TORRELLES


Poble, que tan a prop et trobes de mi,
enmig d'aquest bell i alterós campanar
que emergeixes esvelt, sobre l'església,
i t'emmantella de música del temps.

Poble, que vius protegit dels teus turons,
que agabellen sol, pluja, aire i encens,
tot envoltat de pins i fontanelles
i de la flaire que gronxen els suaus vents.

Poble, que sens tremolar eixa terra
pel ronc dels trons que ressonen per la vall.
Vall, que arreplegues l'aigua de tempesta,
que escorres per obagues torrenteres.

Poble, que has vist marcir els antics vinyars,
astorat per fil-loxeres, malures;
has sabut reempendre, amb gran coratge,
inmenses tasques de plantat i conreus.

Poble, que tens enfilall de pagesos
que solquen camins, petjats d'esquerps senglars,
tot just de matinada, quan albiren
la llum que el dia esclatarà a grapats.

Poble, que atanses la joia de l'estiu,
sens pensar en d'altres èpoques planyents.
¿Perquè no detures la primavera
i deixes que el record escoli el cru hivern?

Poble, que vas recercant del teu passat
antigues veus i aquells costums feréstecs,
de boscaters plens de destrals que talen
dels pins el cor de l'enyorada vida.

Poble, que veus com la pluja bateja
amb aigua santa els teus indrets pairals.
Masies, que del passat sentiu l'enyor,
quan veieu les runes envair les llars.

Poble, que has anat perdent els traginers
que transitaven per viaranys plens de ruscs,
on eixams d'abelles bastien bresques,
brunzint i besant dels cirerers les flors.

Poble, ¿on és el bestiar? ¡Ni cavalls veig,
ni muls, ni ases! Carruatges esbocinats
en penombres d'un racó de masia,
amb corcades fustes i flocs d'encenalls.

Poble, ¿què hem de fer amb les ferradures
amb que el destre ferrer calçava els cavalls,
dels garrofers esbrancats per llamps i oblit,
que sens sentit regalimen bajoques?

Poble, ¿què sents quan embadalit, ahir,
per rovellons furgaves tots el boscos
i veies pasturar anyells i ovelles
i el salt d'aigua fresca dels dolls de les fonts?

Poble, amic meu. ¡Que te'n veig de canviat!
Ni aquest vestit ni la parla són els teus,
quan cendrosos carrers mancaven d'asfalt,
quan el romaní l'entorn perfumava.

Poble, que has vist minvar molts fontinyols,
cases, masies, boscos, homes i ocells;
encara pots gaudir de companyia
car les orenetes tornen al bon temps
.
Poble, ¿oi que sens una certa angúnia
quan el record vol redreçar-se al temps?
Tu, que enllepolit pel progrés estaves,
hauràs vist que t'ha donat... però t'ha pres.

Poble, que has dit adéu a tants veïns amics,
entre sanglots, per aquell únic camí
que està guiat per tot un cel d'estrelles,
llum d'un sol etern que no coneix la nit.

Poble, a res no condueix l'altivesa
en aquest viaró tan curt que hi som de pas;
segueix furgant aquells ideals més nobles
i extrau-los del mirall que has esberlat.

Només l'oreig, que em porta el tuf dels vedells,
em fa creure de viure en d'altres anys.
Però, el rossinyol, cantant sens desmai,
ens diu: -Poble, el temps passat no torna-.

 

                        Torrelles de Llobregat
                          21 de Juny de 1992

 


© GloMaYol - Disseny Web