
(Text facilitat per en Miquel Casas)
La
primera vegada que trobem el nom de Torrelles és l'any 966, en
el testament del Comte Mir, germà de Borrell II, quan fa donació
de l'Esglèsia de Torrelles a la Sta. Creu de Barcelona.
En el segle XIV ja trobem els Torrelles, Senyors de Torrelles,
que en aquella época eren un Alou de Cervelló. Els Torrelles (llinatge),
al llarg de la història han estat molt lligats a la corona dels
Comtes Reis de Catalunya i Aragó, passant per consellers,
capitans generals o virreis... La branca dels Torrelles es fongué
amb els Sentmenats; en el segle XVIII, Torrelles pertanyia al
Marqués de la Manresana.
Torrelles, en la Baixa Edat Mitja, tenia
unes fortificacions militars. Una torre a Can Balasch, enfront a
l'Esglèsia, a l'altra banda de la riera, una muralla sota Can
Casanovas a 1 km. aproximadament de la torre. També aprop de la
riera i sota la muntanya de Sant Antoni o Montpedrós, hi havia
un castell. Totes aquestes construccions en el seu origen eren
amb Opus Espicatum. En l'Edat Mitja, també existia una esglèsia
romànica i varies cases de pagés o masies escampades per les
muntanyes.
Avui existeix un nucli de població als voltants de la nova esglèsia
d'estil neogòtic, inaugurada l'any 1900, i de varis nuclis de
població escampats; siguent els històrics Torrelletes i Cases
de Can Frare o Can Mas. En total són unes 5000 persones a l'hivern, i prop de 7500 a l'estiu o residents de temporada.
Geogràficament Torrelles, està dins d'una
vall envoltada de muntanyes, d'un total de 1350 hectàrees que té
el terme, 400 són urbanitzades amb cases, 300 hectàrees són
agricoles, preferentment cirerers, i la resta muntanyes amb pins
o vegetació.
El terme tenia més de 40 fonts naturals
d'aigua, (avui encara en queden unes 25) que es van perdre per un
desinterés propi de l'època. El sistema econòmic es basa en
l'agricultura, la construcció i els serveis. El percentatge de
gent que treballa fora es d' 1/3 de la població, i tenint en
compte els temps de crisi que estem passant, el nivell de vida
està per sobre de la mitja de l'Estat.
Festes,
xerinola, cultura, ecología |
La Festa Major.
La Festa Major de Sant Pau és celebra el mes de Gener, té una durada d'uns
quant dies i es composa de tot un seguit de diferents aconteixements molt
variats en els quals és pot destacar la gran participació de la gent del poble,
des dels més petits fins els avis.
Pregó, Correfoc, Ball, Cercavila, Concursos, Exposicions, són alguns d'aquests
actes.
No podem deixar d'anomenar d'altres, molt arrelats a la cultura del poble, com són
el Concurs d'estelladors, la Baixada de carretons, les 3 hores de resistència
de Motocròs, la Botifarrada popular, i molts més ...
Realment, val la pena vindre a Torrelles per Sant Pau !!!
Torrelles és terra de
cireres.
La Festa de la Cirera es celebra cap a finals de Maig o principis de Juny des de
principis dels anys 80 i es considerada per molts la Festa de la Primavera.
Aquesta Festa és, doncs, una imatge del nostre poble i reflexa el resultat del
treball i l'esforç de les dones i homes que fan posible cada any gaudir
d'aquesta fruita, dolça i exquisida.
Els Tres Tombs.
Els Tres Tombs és una festa consistent en una desfilada de cavalleries, en
totes les seves modalitats, cavalls muntats, carruatges de luxe i carros de pagès,
que es realitza amb motiu de la celebració de la festivitat de Sant Antoni Abat,
patró dels animals.
Les puntaires.
Coincidint normalment amb la Festa de la Cirera es produeix la Trobada de
Puntaires, que amb els seus dissenys de variants infinites composen una imatge típica
de la nostra terra.
Entre les puntaires es troben dones i noies de totes les edats, que venen de
molts pobles de Catalunya, mantenint una tradició molt antiga, i les seves
puntes, malgrat les noves tecnologies, continuen èssent molt admirades per les
persones que tenen sensibilitat i saben apreciar aquest treball.
Un poble ecològic.
Des de finals de l'any 1996, el nostre poble participa activament amb la
recollida selectiva de les escombreries.
Els habitants del poble separen la brossa a casa seva, abans de portar-la als
contenidors. Bàsicament, es tracta de separar la brossa en quatre parts: orgànica,
inorgànica, vidre i papers/cartró. Hi ha contenidors per a cada un d'aquests
tipus de brossa.
La brossa orgànica (restes de menjar, pells de fruites i verdures, etc.) es
recollida per vehicles especials, que la depositen a la planta de compostatge,
situada al terme municipal, on es tractada i transformada en compost. El compost
és un producte que serveix per abonar els sòls d'horts i jardins, i pot
substituir l'aportació de fertilitzants i productes químics.
Podem estar orgullosos de ser el municipi de Catalunya que té el percentage més
gran de recuperació de la brossa orgànica.
|