Abans que fos un poble, ja era una vall de pas.
Torrelles s'entén millor si mirem alhora la muntanya, l'aigua i les persones que l'han treballada. El terme conserva senyals d'ocupació des del Neolític, restes ibèriques i romanes, i una xarxa de masies i camins que explica com el paisatge ha anat canviant.
Ca la Cinta, el museu de Torrelles.
Descobreix el Museu del Cinema i el Museu de Torrelles, dues col·leccions per continuar la història del poble.
Una vall habitada des de molt abans
Al sector occidental del municipi s'han localitzat vestigis d'ocupació neolítica. També hi ha restes escadusseres d'època ibèrica i romana: indicis que la vall, protegida entre muntanyes i travessada per la riera, ja era un lloc conegut i freqüentat.
El nom i la primera església
El topònim Torrelles apareix per primer cop l'any 964. Dos anys més tard, el comte Miró dona l'església i el terme en alou a la Seu de Barcelona. El territori encara no és un nucli compacte, sinó una jurisdicció de boscos, conreus, pastures i cases disperses dins dels dominis del castell de Cervelló.
Castells, guaita i primeres masies
L'església ja consta dedicada a Sant Martí de Tours l'any 1089. Al Montpedrós —el “mont de pedres”— hi havia una fortificació estratègica per controlar la part baixa del Llobregat; a partir del segle XIII apareix documentada com a Castellnou de Cervelló. També es documenta la primera masia coneguda, Can Güell, l'any 1220.
El llinatge dels Torrelles
El primer esment conegut del cognom Torrelles o Torroella és de 1305. La nissaga, vinculada durant generacions a la cort catalana, va ocupar càrrecs de responsabilitat al costat dels comtes reis. Mentrestant, l'emfiteusi va permetre als pagesos treballar terres dels senyors i anar bastint masos arreu del terme.
Crisi, jurisdiccions i una població dispersa
La Pesta Negra i la davallada demogràfica de finals del segle XV van deixar empremta en els assentaments del terme. Durant segles, Torrelles va continuar sent un municipi poc poblat i disseminat, de base agroforestal i d'autosuficiència. Fins a la Guerra de Successió, els consells de veïns propietaris van conviure amb el poder senyorial; després de 1714, el sistema municipal va quedar més controlat per les autoritats borbòniques.
De la vinya a la cirera
La vinya es va estendre per les terres aptes per aprofitar el comerç de vi i aiguardent. Els marges de pedra seca van multiplicar les feixes i van afavorir noves masies i ravals. La fil·loxera, a la segona meitat del segle XIX, va fer retrocedir les vinyes; moltes terres es van abandonar o es van replantar amb cirerers, que avui són un dels paisatges més recognoscibles del poble.
La nova església de Sant Martí
La primera pedra del nou temple es va col·locar l'11 de novembre de 1895. La construcció neogòtica es va inaugurar el 10 de novembre de 1900, impulsada per mossèn Agustí Macari i amb la donació del torrellenc Martí Mas Boada. L'edifici substituïa una església anterior que ja s'havia quedat petita.
El poble s'eixampla
La industrialització hi va arribar de manera limitada, però la població va créixer. A la segona meitat del segle XX es van construir les urbanitzacions de Cesalpina, Can Güell i Can Guei, juntament amb l'eixample de Can Coll. El Torrelles actual va prendre forma entre el nucli històric, els ravals i aquests nous veïnats.
Un poble que es cuida
La riera, les 44 fonts, els camps de cirerers, els boscos i les restes del Montpedrós conviuen amb una vida associativa i cultural activa. Torrelles continua sent una vall habitada: un lloc on el paisatge no és només decorat, sinó una part essencial de la identitat.
La història també és el que encara es pot trepitjar.
Montpedrós
La muntanya de 348 metres conserva restes ibèriques, el Castellnou de Cervelló, la Torratxa i l'ermita de Sant Antoni.
Aigua i camins
La Riera de Torrelles i els seus afluents han ordenat els conreus, els masos i els recorreguts que connecten la vall amb el Llobregat.
Pedra i cireres
Els marges de pedra seca expliquen l'antiga expansió de la vinya i el canvi de paisatge que va convertir els cirerers en un símbol local.
Fonts consultades
Una síntesi divulgativa elaborada a partir de les fonts següents: